Dels grans esdeveniments a les grans pantalles...

Fa cosa d’un parell de mesos, escrivíem en aquest mateix butlletí sobre la política dels grans esdeveniments i com aquesta també té impacte a la nostra vila, i dèiem que havíem d’evitar que els arbres ens tapessin el bosc.
Doncs bé, pocs dies després que sortís publicat el butlletí de la ciutat, el futbol ens tornava a posar a prova a tots i totes. La selecció espanyola de futbol arribava a la final del Mundial de Futbol dels Estats Units, Mèxic i Canadà, i el nostre ajuntament s’afanyava a col·locar una pantalla gegant al parc de Ponent.
Un acte sense precedents, ja que per a la final de l’Eurocopa d’Alemanya 2024, van ser les Associacions de Veïns les que van impulsar la col·locació d’una pantalla gegant al parc Torras i Villà, i en finals anteriors (Sud-àfrica 2010, per exemple) tampoc.

Els de Granollers Primàries ens preguntem per què ara sí? Tenim seriosos dubtes que hagi sigut perquè han volgut donar una ràpida resposta al Grup Municipal del PP que ho va sol·licitar per escrit. Nosaltres creiem que la col·locació de la pantalla en qüestió respon, per una banda, a aquesta deriva del “Showtime” que ha pres el nostre consistori en aquest tram final de mandat; i, per una altra, a l’interès del PSC del senyor Illa en fer desaparèixer el conflicte nacional que es viu a Catalunya.
Ambdues motivacions són qüestionables, però aquesta última és d’un cinisme que fa feredat. Costa d’entendre que el mateix partit que governa la Generalitat gràcies a un acord que inclou el reconeixement oficial de les seleccions catalanes opti ara per institucionalitzar la pantalla gegant de la selecció espanyola. La contradicció és massa evident per passar desapercebuda (ull aquí al gol per l’esquadra que els han marcat als d’ERC). Els i les catalanes sabem que l’únic que impedeix que una selecció catalana pugui jugar un campionat del món és el veto polític d’Espanya. Així, que el PSC de la ciutat posi una pantalla per promoure el principal motiu pel qual no tenim seleccions catalanes, què volen que els diem, ho trobem de mal gust.

La regidora portaveu del grup socialista ens deia, a l’últim Ple del curs polític, que com no s’havia de posar una pantalla si a l’equip espanyol hi havia fins a nou catalans... aquest és precisament el problema. Els i les catalanes estem condemnats a triomfar, allà on ens deixi Espanya.
Ara ho veiem amb el futbol, però passa també als mitjans, a la cultura i a l’empresa. Però bé, què hi farem? Toca felicitar la selecció nacional del país veí i seguir reclamant l’oficialitat de les seleccions esportives catalanes; perquè, per moltes copes que tinguin, no ens faran mai espanyols.

Joan Ricart i Angulo