❮ Actualitat

9 de juny de 2026


El català: prioritat real o només sobre el paper?

Article publicat al butlletí municipal del mes de juny de 2026.

Jordi Domènech i Castelló

Fa poques setmanes el ple va aprovar l’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua i també diverses iniciatives relacionades, com el Correllengua i el nou pacte local. Sobre el paper, tot perfecte. Les declaracions d’intencions són impecables. El problema és quan aixequem la vista del paper i mirem què passa al carrer.

Per començar, continuem sense una regidoria específica de política lingüística. Pot semblar un detall menor, però si una cosa no té responsable, acostuma a acabar tenint poca prioritat. I els fets ho demostren.
Durant la Fira de l’Ascensió vam poder gaudir de la “Xis Party”. Parlem d’una activitat adreçada a públic local i català, no d’un congrés internacional a Singapur. Realment era imprescindible posar-li un nom en anglès? Potser aviat la Festa Major es dirà “Blue and White summer party” i ens diran que és modernitat.

Tampoc va ajudar gaire veure que una de les sessions d’spinning organitzades per promocionar el Tour es fes exclusivament en castellà. Ningú va pensar a informar els responsables de l’activitat que eren a Catalunya i que la llengua pròpia del país és el català? O potser ja hem assumit que el català és opcional?

Però el cas més recent l’hem vist amb Ciutats Educadores. Més enllà d’altres consideracions, ha sobtat comprovar com el català quedava relegat a un paper secundari. En un esdeveniment celebrat a Catalunya i finançat amb diners públics, les conferències es podien seguir en castellà, anglès, francès, portuguès o coreà. En català, en canvi, no sempre. Una situació curiosa per a una llengua que, segons el govern municipal, és tan important. I més existint una conselleria de polítiques lingüístiques, que podria haver-ne assumit el cost. I aquí és on apareix la contradicció. El govern municipal afirma que aposta pel català.

Segurament és cert al paper. Però les llengües no viuen de les declaracions institucionals ni dels titulars. Viuen de l’ús quotidià, de l’exemple i de la coherència.

Perquè al final la pregunta és molt senzilla: com volem que els nouvinguts entenguin que el català és una llengua important si l’administració que els hauria de donar exemple és la primera que sovint el tracta com a prescindible?

Potser abans de signar més pactes, caldria començar per una idea revolucionària: fer servir el català amb normalitat.

Jordi Domènech i Castelló


Informació important sobre cookies
Aquest web utilitza cookies pròpies per donar un millor servei, no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
09-06-2026  Opinió  2026  Actualitat  
Comunicació PRIG