Sobre tiranies i “un món feliç”

Aldous Huxley, catedràtic, filòsof i escriptor de la primera meitat del segle XX, va dir una vegada que “el veritable perill del futur és que la gent pugui arribar a ser feliç i estimar la seva esclavitud, sota un règim tirànic”. Huxley, mitjançant els seus escrits, va exercir com a crític dels rols socials, les normes i els ideals i, al final de la seva vida, era considerat un líder del pensament modern.
No cal ser tan brillant com Huxley per veure que la realitat present supera la futurista ficció d’obres seves com Un món feliç (Brave New World, 1932).

Assistim impassibles com la tirania egocèntrica de líders mundials fan volar sobre els nostres caps míssils de llarg abast, com si la cosa no anés amb nosaltres, més enllà de la cabronada del cost de la benzina; ens empassem cada dia notícies reals que no haurien de tenir cabuda ni en els nostres pitjors malsons; aplaudim la partitocràcia tirànica dels partits de sempre, que ens imposa líders sense cap altre mèrit que el de ser els més espavilats a l’hora d’escalfar cadires i retenir-les...

I, a Granollers, la sublimació del món feliç d’Huxley arriba a distopia total: no hi ha res que funcioni, però sembla que tots som molt feliços.
Pavimentació, ensenyament, seguretat, medi ambient, manteniment, accessibilitat, mobilitat, opacitat administrativa, desídia, debat polític nul, mants col·lectius i veïns emprenyats a cada Ple, indiferència al sentiment de nació i a la llengua catalana... I és que la “tirania” d’una majoria absoluta de molts anys, acompanyada de clientelisme, no es combat fent sortir candidats com a bolets, i a dit, un any abans de les eleccions (deu ser que s’han d’acostumar a prometre allò que saben que mai faran, i això requereix el seu temps...).
Això només es pot combatre deixant que sigui la ciutadania qui decideixi qui vol que la representi als llocs de decisió municipal.

Per això, els de Granollers Primàries el dia 6 de juny d’enguany celebrarem eleccions primàries, en què tot/a ciutadà/ana granollerí/ina es pot presentar (requisits mínims i justificats) o, si no vol fer un pas valent endavant, hi pot votar. Tothom és convidat a participar-hi!
Perquè en som uns quants que ni ens agraden les tiranies ni certa manera de fer política, i que pensem que el Granollers i la Catalunya que estimem podria ser molt millor i “un món feliç”, realment. Per això seguirem, rebels, treballant per aconseguir-ho... fins a la independència!

Carles Canet i Estrany