Via morta

A Granollers fa tants anys que sentim a parlar de “cobrir les vies” que gairebé forma part del folklore local. És com el monstre de Banyoles: tothom n’ha sentit a parlar, alguns asseguren haver-lo vist en un PowerPoint municipal i en el programa electoral del PSC des de com a mínim l’any 2000, però a l’hora de la veritat… fum.

El projecte és magnífic sobre el paper. Cosir la ciutat, eliminar la barrera ferroviària, guanyar espai públic, fer zones verdes. Tot això sona tan bé que qualsevol govern municipal ho voldria penjar a la paret del despatx. I el Partit dels Socialistes de Catalunya a Granollers no és cap excepció: estudi va, promesa ve, maqueta amunt, infografia avall.
Les vies les gestiona Adif, el president de la qual és del PSOE. Sí, la mateixa Adif que converteix les Rodalies catalanes en un macabre Escape Room, que segons dades oficials recull 3.000 hores de retard i una impuntualitat del 70 % durant tot l’any 2025.
I és aquí on entra la ironia fina: el PSC granollerí promet, dibuixa i programa… en canvi, qui ha d’executar és un gestor estatal amb un historial que no inspira exactament confiança, però que no poden criticar ni pressionar, perquè són del mateix partit polític, tot és PSOE.

Imagineu-vos anunciar una piscina olímpica quan encara no has arreglat les fuites del teu lavabo des del 2002, no té cap mena de sentit.
No es tracta de negar la bona voluntat municipal. El problema és estructural: pots aprovar plans, signar convenis i fer rodes de premsa molt convincents, però si l’executor final té fama de convertir terminis en ciència-ficció (tant de projectes com d’horaris de tren), el projecte entra directament al terreny de la fe. La pregunta no és si Granollers necessita cobrir les vies. És evident que es podria recosir la ciutat.
La pregunta és: quan el PSC promet el cobriment, promet una obra o qualsevol altra cosa… ho fa amb voluntat real o demana un desig infantil, com quan un nen petit fa una llista als Reis Mags a l’agost?
Perquè, vist el precedent de la gestió ferroviària a Catalunya, confiar que Adif complirà alguna cosa del promès és gairebé un acte de romanticisme polític socialista. A Granollers potser ens agraden, com a tots, les promeses de fer una ciutat millor, però els contes de fades ja ens els sabem.

La ciutat mereix el cobriment, sí, evidentment que el mereix! El que no està tan clar és si mereix continuar confiant en promeses que depenen d’un actor que, quan es tracta de Catalunya, és com les nostres Rodalies: mai arriba puntual.